JOAN PEDRAGOSA DOMÈNECH (Badalona 1930, Barcelona 2005)

1947–50
Estudia a Badalona dibuix lineal i estètica industrial amb el tecnòleg Pere Casajoana.

1955
Treballa com a dibuixant en diverses agències de publicitat a Barcelona, especialment amb l’assessor publicitari Oleguer Jacas.

1959
Primer premi del concurs de cartells de la Fira de Mostres de Barcelona.

1960–62
Treballa en el Conseil de Publicité Ralph M. Chavannes, a Lausana, com a responsable del Departament de Projectes i Creació Gràfica.

1961
Coneix el tipògraf Alfred Thuillard i col·labora amb ell. En rep una gran influència que el condueix a la creació de l’alfabet Galaxy.

Juntament amb altres dissenyadors funda l’Associació Grafistes FAD (Foment de les Arts Decoratives).

1962-64
Decideix instal·lar-se definitivament a Barcelona i obre el seu estudi al carrer de Tuset.

La seva estada a Suïssa marca una accelerada evolució basada en un formalisme geomètric pur. S’interessa pel Constructivisme rus de Kasimir Malevich i Vladimir Tatlin i l’avantguarda de l’Europa occidental. A més dels cartells suïssos, l’impacta la geometria monumental de Max Bill.

Creació de mòduls paraboloides per a RIAM INTERNATIONAL en el 43ème Comptoir Suisse, Lausana.

Troba una especial atracció en el futurisme italià, per la seva expressió estètica agressiva que evocava la sensació de velocitat i acceleració.

A mitjan any 1963, inicia una nova etapa que més aviat és una singladura emocionant amb Joaquín Gallardo, molt reconegut en l’àmbit de la decoració i l’interiorisme. En aquella època, Joan Perucho va destacar, en un article publicat a la revista Destino, la influència que va transmetre la decoració de Joaquín Gallardo en el seu període «groc» amb el seu llenguatge del disseny pop.

En contraposició, hi havia Joan Pedragosa amb el seu concepte ferotgement funcionalista. A primera vista, aquesta química semblava avesada al fracàs, atès que no solament havien de conviure en franca confrontació a una asèpsia rigorosa, enfront d’un polaritzador de la hipnosi, sinó que a la vegada havien d’oferir, a través d’una finalitat concebuda, un producte que fos convincent en tots els seus detalls.

Aquesta idea es va posar en pràctica en la realització d’estands per a la Fira de Mostres de Barcelona: es van confeccionar maquetes a escala en les quals es proposava la utilització del blanc absolut en tot el seu volum integrat. Pedragosa recordava que, més d’una vegada, es pintava a pistolades tot el mobiliari de blanc, cosa que produïa una forta impressió de dinamisme i modernitat. Aquesta formulació es va perllongar durant gairebé tres anys.

1965
Separata del llibre de bibliòfil ATZIMUT. Rapport Din. Machinations personnifiées. Sala Gaspar, Barcelona.

És nomenat professor de plàstica publicitària del Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries de l’Escola Massana.

Realitza el cartell del IV Premi Internacional de Dibuix Joan Miró.

1967
Ensenya mètodes de realització i coneixement del volum en packaging a l’escola Elisava.

1968
Obté el Delta de Plata FAD de disseny de packaging per l’embalatge d’un producte químic del laboratori SEIMEX, SA.

1971
Realitza el cartell i el display de sobretaula per a l’Assemblea General a Barcelona de VIVA AGI (Alliance Graphique International), de la qual era membre.

1972
Creació i realització en bronze del trofeu nàutic per a ALMERIMAR.

1976
Símbol corpori per a ROSA BISBE Art/Disseny.

1982–85
Experimenta en l’aplicació geomètrica que delimita la interacció entre volum i espai, i aprofundeix en el llenguatge de la geometria com, per exemple, en la realització tridimensional del logotip MÉTODO 3.

1986–91
Realitza diverses escultures de sobretaula amb moviment basculant i estructura desmuntable en PVC. Aplica criteris de resolució volumètrica en diversos projectes, com el llibre objecte Les senyores-senyores els trien calbs, de Marta Pessarrodona.

1987
Dissenya i construeix una sèrie d’estructures didàctiques relacionades amb la teoria astral copernicana i, també, amb la curvatura de la línia recta, com a homenatge a Albert Einstein, entre altres. El material utilitzat és PVC i calcografies, per a Abitar Editores.

1988–93
Construeix diverses escultures de gran format, entre les quals destaquen El astrólogo, Pasajero a Juneau i, sobretot, Anatomic packs. Aquestes escultures es van realitzar íntegrament en cartró-canal i formaven part de l’exposició 1950-2000. 5 diseñadores gráficos, a Cajastur (Palacio Revillagigedo, Gijón, 1996).

1989–90
Creació de la seva primera escultura de viatge.

1991–99
Dissenya sèries d’escultures de sobretaula, anomenades Geometría Opcional. Totes tenen una clara tendència construc- tivista i van ser realitzades amb materials diversos. Els materials més freqüentment utilitzats són làmines de PVC de 0,3 i 0,7 dècimes, en els colors bàsics: blanc, groc, blau i vermell; barnilles de fibra de vidre de 2 i 3 mm de diàmetre; esferes de contrapès i peanya de fusta de faig, fil de niló i tub de silicona flexible, i cartró ecològic tintat de 325 i 650 grams.

1992
Viatja a Alaska i, en el seu equipatge, ja hi figuren les seves escultures de viatge.

1996
Viatja a la Patagònia Austral i a la Tierra de Fuego, on casualment, a la Bahía Inútil, troba unes suggeridores pedres polides per les marees, d’un gran valor estètic, que marquen una empremta definitiva cap a l’escultura sòlida.

1997
Coneix Pere Casanovas, realitzador de renom en el camp de l’escultura, i estableix una fluïda col·laboració amb ell.

1998–01
Període d’intensa activitat creativa.

2002
Presentació de la seva obra escultòrica en el Centro Cultural Cajastur, LA GEOMETRÍA COMO SEDUCCIÓN, on editen un important catàleg. Es mostren les seves escultures a Oviedo, i l’exposició itinerant es prolonga a Mieres, Avilés i Gijón.

2003
La seva obra es pot veure en el MADI Museum de Dallas i en exposicions itinerants a Nàpols i Caserta (Itàlia).

2004
LLUM A LES ARESTES, exposició d’escultures en el Centre Cultural, Fundació Caixa Terrassa .

2006
Exposició antològica ESPAI SENSE LÍMITS al Museu de Badalona.